Sr Antoni Brufau,

Quan vosté demana al govern que no s'insereixi en la economia i les lleis del mercat, i que deixi que la "seva" Repsol-ypf pugui ser comprada per qui vulgui, quan defensa la lliure economia i el lliure mercat, que segons vostè és el que funciona, sembla passar-se per alt algunes coses.

1. Vostè no és ningú més que jo o la resta de ciutadans per dir el que ha de fer o no el govern, ja que qui "mana" o "hauria de manar"als governs no són les empreses sinó els ciutans, per tant el govern si ha de escoltar a algú sobre si s'ha de regular o no un mercat considerat estratègic no són les empreses del sector sinó la societat que per activa o per passiva acabarem usant el seu petroli o gas.
2. En aquest lliure mercat, quan els beneficis són quantiosos, totes les empreses volen les mans lliures per fer i desfer, per expremer tant com pugin a tothom, per treure grans beneficis. Els beneficis, en el lliure mercat no tenen limit superior, no hi ha ètica que valgui: L'important es guanyar més cada any. Ara bé, quan es perd un sol euro, llavors tots a plorar al govern, i el govern, amb quins diners ho paga? Amb els dels ciutadans.
3. Finalment, els diners només pensen en els diners i en avui, no pensen ni en les persones ni en demà. Vosté creu realment que les empreses d'avui es preocuparan de que els seus nets (no sé si en té) tinguin un futur millor? (Bé, els seus en particular suposo que monetariament podran esperar una bona herència) però les empreses no treballen per un món millor, treballen per uns beneficis més elevats, això sovint comporta més i millor tecnologia, però les empreses no es preocupen del medi ambient, de l'atur, de l'educació.... Són els governs qui han de posar frens i regular. Són els governs qui ha de marcar el que és lícit i fins a on, els qui han de garantir no només els beneficis de les empreses sinó també el benefici de la societat.
4. Vostè diu, vull lliure mercat, i jo dic no, jo no. No vull tornar veure com un grapat de executius sense escrúpols posen l'economia potes enlaire i per salvar-la cal buidar les arques públiques. 80.000 milions d'euros en un país de 40 milions, vol dir que cada ciutadà paga 2000€ per salvar unes empreses que tindran més beneficis que l'any anterior
5. Jo vull que algú procuri per el meu futur i el dels meus fills (encara no tinc nets) que algú pari els peus a la manca d'escrúpols d'algunes empreses, que algú pensi en demà i que, modeli aquest lliure mercat per aconduir-lo per un camí segur:perquè a vosté una crisi petroliera ja li va bé, vol dir beneficis, la dependència del petroli, a vosté li va bé, vol dir beneficis, si s'esgota el petroli i hi ha baralles i guerres això es més benefici, i a vosté el paguen per augmentar els beneficis.
6. Finalment, no demani que el govern no reguli, quan qui vol apoderar-se de la seva empresa és un altre govern, que ja té el control per el nord d'europa del gas, i ara el vol per el sud, i que quan li interessa tanca l'aixeta deixant a milions de persones sota el fred centreeuropeu sense cap escrúpol. Li he de donar les gràcies per demanar al govern que ens deixi en mans d'aquesta gent? No
   

crisi quina crisi?(part 2)

Atur i distribució del treball, hi ha dos temes
El primer, es que quan una empresa té beneficis i excés de feina, no li costa gens demanar als treballadors que es quedin una estona més ... sovint sense cobrar. En canvi quan falta la feina de seguida (per mantenir els beneficis) es plantegen de enviar-los a casa, també sense cobrar.. Potser podríem ser més equitatius i si no paguem les hores extres també ens podem permetre el "luxe" de tenir-los una estona al dia sense fer res quan baixa la demanda.
El segon són els famosos expedients. Tenim una plantilla de 1000, i n'enviem 200 a casa. Jo, ignorant, em pregunto: Perquè no fan tots una setmana de 32 hores? Tots cobren una mica menys, però tots tenen feina; ja que, cal que seguim treballant 40 hores, si des de que es va instaurar la setmana de 40 hores fins ara, en 40 hores fem el triple de feina? L'automatització i l'augment de la productivitat fa que amb 40 hores es pugui fer moltes mes coses, penseu el costava un cotxe fa 30 anys en relació amb els sous.. o tantes altres coses.
Potser és el moment de redistribuir el treball...

Crisis, quina crisi (part 1)

Suposo que això deuen dir els directius dels bancs que peten com escopetes de fira... quina crisi?
D'acord no seré tant frívol: segur que estan preocupats.
Si has estat un d'aquests directius que has estat fent el que fos per obtenir beneficis ràpids i així cobrar una mica més a final d'any, si ets conscient de tota la porqueria que has arribat a dissenyar, si saps com de podrits has deixat el banc on treballes i la competència, realment has d'estar preocupat.
Perquè clar, un directiu d'aquests per fer la feina tant "ben feta" (la que no te fronteres... i així estem tots d'esquitxats) cobra una pasta, milions d'euros l'any: molt més del que la majoria de mortals que signen les hipoteques o porten els estalvis no cobraran en tota la seva vida laboral.
I clar que han d'estar preocupats per la crisi, no perquè els pugui afectar els ingressos: si el banc va malament, com que per re-flotar-lo fa falta una ment afilada com la seva, i han de posar-se a pensar, necessiten augmentar-se el sou, perquè no els tremoli la veu al dir quantes oficines cal tancar i empleats van al carrer, per sanejar el banc.
Perquè en realitat la llei no els deu fer gaire por, per malament que ho hagin fet... la justícia no sembla que els hagi de tocar la butxaca, i que les penúries, són problemes de uns altres tipus de persones.
Jo demanaria als polítiques que legislin, i que diguin claríssimament que a partir d'un sou "elevat" (100.000€ any per exemple), hi ha responsabilitats patrimonials en la gestió de una empresa.
No si val a dir que només eres empleat, si cobres aquests sous es que no només compleixes ordres sinó que les dones. I per tant que si hi ha concursos d'acreedors i històries variades, que es puguin gratar els seus comptes.
Estan preocupats perquè no deuen saber a quin banc posar el capital que han amassat aquests anys, amb les seves polítiques nefastes.